Francesc Fabre

Primer encontre.- De molt petit. Fent la fila per sortir de col·legi i anar a jugar un partit de futbol vaig ser castigat injustament a quedar-me perquè m'havia presentat en màniga curta. Sol al col·legi, mentre decidia enrabiat que mai més no tornaria a jugar a futbol, vaig anar deambulant per uns corredors que normalment no freqüentàvem... i allà estaven ells, els minerals, esperant-me. En unes vitrines velles i brutes, marcats amb etiquetes mig despreses que no es podien ni llegir, amuntegats entre fòssils, dents, restes d'experiments i una granota espaterrada i seca. No gran cosa, certament: pirites, calcites, pedernals, algun quars (amatista del Montseny, potser?) i l'inevitable espat d'Islàndia desdoblant la ratlla de sota, ...però eren ells i em miraven fixament dient-me: t'hem caçat i no et lliuraràs mai més de nosaltres. I així fou.

Segon encontre.- Ja de jove, en plenitud de facultats i amb una llibertat personal que no he tornat a gaudir, entre molts viatges i excursions vaig tenir ocasió de travessar el desert del Sahara des del Marroc al Camerun. Què em vaig trobar a cada pas?: minerals, minerals i més minerals: als mercats improvisats al davant de cada casa del Marroc, a les raconades de qualsevol kasbah d'Algèria curulles de roses del desert i de bombes volcàniques, als immensos boscos petrificats de Nigèria i a les cabanes del Camerun tot eren minerals que sorgien a cada pas i t'obligaven a deturar el viatge. Amb tant de pes el vehicle va quedar fora de servei i, amb impediments per repatriar-lo, el viatge es va allargar per quinze dies més dels previstos, que vaig aprofitar per visitar a peu l'interior del Camerun, conviure amb aquella gent i conèixer uns espais naturals fora de tota comparació.

Tercer encontre.- Poques pedres van arribar a casa, perquè es van anar perdent pel tortuós camí de la repatriació del vehicle, però posat en coneixement de'n Jordi --el meu germà-- tot aquest bagatge, ens vem animar a realitzar alguns viatges a la recerca i captura del mineral. Per a en Jordi era diferent. Ell estava acabant de fer els estudis de Biologia i a més a més de la profunda devoció que ja professava als minerals, els començava a veure com una possible forma de guanyar-se el pa. Curiosa simbiosi la nostra --a vegades explosiva-- que ens va portar a llocs llegendaris (Mibladen, Panasqueira, Àliva, Riotinto, Bou-Azzer, Eugui, La Collada, Cunha Baixa...) i a viure situacions i peripècies irrepetibles. Va ser un encontre de molta intensitat, que es va anar fonent al ritme de les meves noves obligacions familiars i de la creixent professionalització de'n Jordi, que s'anava convertint, de mica en mica, en Fabre Minerals.